En general, tots els parlars catalans diferencien clarament set sons vocàlics:
[ a ] pa ; [ ɛ ] gel ; [ e ] neu ; [ i ] llit ; [ ɔ ] gol ; [ o ] gos ; [ u ] bus
La síl·laba
Els sons que pronunciem solem agrupar-los en unes unitats menors que les paraules. Aquestes unitats s’anomenen síl·labes. La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciat en una sola emissió de veu.
El so més perceptible de la síl·laba és el so vocàlic, que en constitueix el nucli: cada síl·laba ha de tenir forçosament una vocal.
Les síl·labes poden ser àtones o tòniques:
Ca / lor , jar / dí , tre / ball , pis / ci / na , fà / bri / ca
Un tipus especial de síl·labes el formen les que tenen un so intermedi entre vocal i consonant (anomenat semiconsonant). El nom d’aquestes síl·labes és el de diftong:
cau, mai, llui / ta, cor / reu...
Els diftongs
Els diftongs en català poden ser de dues menes:
-Diftongs decreixents: vocal + [j] o [w ]
mai, bei/na, boi/na, cui/nar, tau/la, teu/la, riu, tou, duu...
Compte! Vocal + [i] o [u] tòniques no fan diftong: Pa/ís, ra/ïm, pe/üc...
-Diftongs creixents: [i] o [u] + vocal.
Només es consideren diftongs creixents aquests tres casos:
Creix 1: i, u àtones entre vocals:
fe/ia re/ies mo/uen no/ies
Creix 2: i, u àtones a principi de mot (fins i tot amb h muda):
io/ga, io/gurt, hie/na
Creix 3: qu + vocal o bé gu + vocal:
qua/tre, con/se/qüèn/ci/a, a/qüí/fer, quo/ta,
guan/yar, pa/rai/gües, pin/güí, ai/guo/ta
(Oració mnemotècnica: Feia ioga a les quatre )
Els triftongs
Finalment encara podem trobar aquelles combinacions que presenten [j] o [w] seguides d'un diftong decreixent : fè/ ieu, guai /tar... són els triftongs.
El hiat
En català no es consideren diftongs (una sola síl·laba) les combinacions
consonant + i / u + vocal
Aquestes formen dues síl·labes i la raó és que cal considerar i / u com a vocals en aquestes síl·labes (dif. de les semiconsonants). Aquest fenomen consistent a pronunciar en dues síl·labes separades dues vocals en contacte és anomenat hiat.
Pèr /du / a, his / tò / ri / a, Ma / ri / a
Convé tenir present les diferències amb el castellà:
A / vi / a / ci / ó, cons / ci / èn / ci / a, si / tu / a / ci / ó
però
a /via /ción, con / cien / cia, si / tua / ción
Separació de síl·labes
Un cop se saben els diftongs i els hiats, la dificultat de separar síl·labes es redueix a la separació d’uns quants dígrafs.
-No tallarem els dígrafs qu, gu, ny, -ig:
-Partirem els dígrafs constituïts per consonants dobles, com rr, l·l (però no ll):
-Dividirem aplecs com ix, tj, tg, tz, sc.
Exercicis:
1 - Separa en síl·labes aquestes paraules:
gairebé captaire
servei iode
guarda qüestionari
caiguda iot
augment reina
iambe quota
quatre iodur
guineu qualificació
policíac medul·la
2 - Classifica els diftongs de les paraules anteriors a la taula de sota:
diftong decreixent diftong creixent
3 - Separa en síl·labes aquestes paraules:
país quincalla
dieta raïm
actual paquet
posterior maig
guitarra bruixa
aïllant bilbaí
adroguer enquesta
4 - Reescriu aquestes paraules i separa’n el dígraf com si hagués d’anar a final de ratlla:
dutxa óssos paller
callar carregar queixal
tassa amigues coixí
patge paquet motlle
trepitjar companya pissarra
colla mosso cotxe
carretera castanya pel·lícula
caixa Pasqua novel·la
Mots aguts, plans i esdrúixols
Segons el nombre de síl·labes podem classificar els mots en:
-Monosíl·labs: una sola síl·laba (Pla, ple, mai...)
-Polisíl·labs: més d’una síl·laba (Panet, cinta, càndida...)
Ja hem vist que en un mot polisíl·lab hi sol haver una vocal que és pronunciada amb major intensitat de veu que les altres, i que ens indica síl·laba tònica. Les altres són àtones o febles.
Segons la posició de la síl·laba tònica, doncs, classifiquem els mots polisíl·labs en:
-Aguts: la síl·laba tònica és la darrera (escolà, perdó, fabricà...)
-Plans: la síl·laba tònica és la penúltima (escola, perdo, fabrica...)
-Esdrúixols: la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fàbrica, tècnica, ciència...)
Els sons que pronunciem solem agrupar-los en unes unitats menors que les paraules. Aquestes unitats s’anomenen síl·labes. La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciat en una sola emissió de veu.
El so més perceptible de la síl·laba és el so vocàlic, que en constitueix el nucli: cada síl·laba ha de tenir forçosament una vocal.
Les síl·labes poden ser àtones o tòniques:
Ca / lor , jar / dí , tre / ball , pis / ci / na , fà / bri / ca
Un tipus especial de síl·labes el formen les que tenen un so intermedi entre vocal i consonant (anomenat semiconsonant). El nom d’aquestes síl·labes és el de diftong:
cau, mai, llui / ta, cor / reu...
Els diftongs
Els diftongs en català poden ser de dues menes:
-Diftongs decreixents: vocal + [j] o [w ]
mai, bei/na, boi/na, cui/nar, tau/la, teu/la, riu, tou, duu...
Compte! Vocal + [i] o [u] tòniques no fan diftong: Pa/ís, ra/ïm, pe/üc...
-Diftongs creixents: [i] o [u] + vocal.
Només es consideren diftongs creixents aquests tres casos:
Creix 1: i, u àtones entre vocals:
fe/ia re/ies mo/uen no/ies
Creix 2: i, u àtones a principi de mot (fins i tot amb h muda):
io/ga, io/gurt, hie/na
Creix 3: qu + vocal o bé gu + vocal:
qua/tre, con/se/qüèn/ci/a, a/qüí/fer, quo/ta,
guan/yar, pa/rai/gües, pin/güí, ai/guo/ta
(Oració mnemotècnica: Feia ioga a les quatre )
Els triftongs
Finalment encara podem trobar aquelles combinacions que presenten [j] o [w] seguides d'un diftong decreixent : fè/ ieu, guai /tar... són els triftongs.
El hiat
En català no es consideren diftongs (una sola síl·laba) les combinacions
consonant + i / u + vocal
Aquestes formen dues síl·labes i la raó és que cal considerar i / u com a vocals en aquestes síl·labes (dif. de les semiconsonants). Aquest fenomen consistent a pronunciar en dues síl·labes separades dues vocals en contacte és anomenat hiat.
Pèr /du / a, his / tò / ri / a, Ma / ri / a
Convé tenir present les diferències amb el castellà:
A / vi / a / ci / ó, cons / ci / èn / ci / a, si / tu / a / ci / ó
però
a /via /ción, con / cien / cia, si / tua / ción
Separació de síl·labes
Un cop se saben els diftongs i els hiats, la dificultat de separar síl·labes es redueix a la separació d’uns quants dígrafs.
-No tallarem els dígrafs qu, gu, ny, -ig:
-Partirem els dígrafs constituïts per consonants dobles, com rr, l·l (però no ll):
-Dividirem aplecs com ix, tj, tg, tz, sc.
Exercicis:
1 - Separa en síl·labes aquestes paraules:
gairebé captaire
servei iode
guarda qüestionari
caiguda iot
augment reina
iambe quota
quatre iodur
guineu qualificació
policíac medul·la
2 - Classifica els diftongs de les paraules anteriors a la taula de sota:
diftong decreixent diftong creixent
3 - Separa en síl·labes aquestes paraules:
país quincalla
dieta raïm
actual paquet
posterior maig
guitarra bruixa
aïllant bilbaí
adroguer enquesta
4 - Reescriu aquestes paraules i separa’n el dígraf com si hagués d’anar a final de ratlla:
dutxa óssos paller
callar carregar queixal
tassa amigues coixí
patge paquet motlle
trepitjar companya pissarra
colla mosso cotxe
carretera castanya pel·lícula
caixa Pasqua novel·la
Mots aguts, plans i esdrúixols
Segons el nombre de síl·labes podem classificar els mots en:
-Monosíl·labs: una sola síl·laba (Pla, ple, mai...)
-Polisíl·labs: més d’una síl·laba (Panet, cinta, càndida...)
Ja hem vist que en un mot polisíl·lab hi sol haver una vocal que és pronunciada amb major intensitat de veu que les altres, i que ens indica síl·laba tònica. Les altres són àtones o febles.
Segons la posició de la síl·laba tònica, doncs, classifiquem els mots polisíl·labs en:
-Aguts: la síl·laba tònica és la darrera (escolà, perdó, fabricà...)
-Plans: la síl·laba tònica és la penúltima (escola, perdo, fabrica...)
-Esdrúixols: la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fàbrica, tècnica, ciència...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada