Català al Catà Llengua: de gener 2014

Identificació de complement directe CD

1- Comproveu si se li pot aplicar el participi del verb:

Vam veure la Mercè a la fira d'Artés

Quina és la cosa vista? La Mercè. Perquè és el CD.

2- També se'l pot identificar comprovant si pot construir-se l'oració passiva en què el CD hi farà de subjecte pacient:

La Mercè va ser vista per nosaltres a la fira d'Artés

3- Finalment, per distingir el CD del CI (amb el qual a vegades es pot confondre la 3a persona) podem comprovar quin és el pronom que hem de fer servir per a substituir-lo: si no és li / els, es tracta d'un CD. Com que els tan pot ser CD plural com CI plural, quan el complement sobre el qual tenim dubte és plural convé passar-lo primer a singular i després mirar quin és el pronom que el substitueix (li, CI; el / la CD).

He inclòs els cònsols a la llista de convidats

He inclòs el cònsol a la llista de convidats

Quina és la cosa convidada? El cònsol

Oració passiva:

El cònsol ha estat inclòs a la llista de convidats

Pronominalització:

L'he inclòs a la llista de convidats (El+he inclòs)

Identificació del complement indirecte CI

1- Mai se li pot aplicar el participi de verb.

Dóna la cartera a la Sílvia

És impossible dir que la Sílvia ha estat la cosa donada

2- Tampoc es pot construir una frase passiva en que el complement indirecte faci de subjecte pacient.

Coincidència de certes formes de pronoms de CD i CI

Cal remarcar que els pronoms de primera persona (em, ens), de segona persona (et, us), de tercera persona del plural (els) i els reflexius o recíprocs (es) tenen la mateixa forma que els de CD.

La música em / et / el consola (Complement directe)

La música em / et / li dóna tranquil·litat (Compl. Indirec.)

I recorda; els pronoms li / els de tercera persona no es distingeixen entre masculí i femení, ni en el singuar ni en el plural:

Vaig demanar a la Rosa que hi anés – Li vaig demanar...

Vaig demanar al Robert que hi anés – Li vaig demanar...

Ho va dir als treballadors – Els ho va dir

Ho va dir a les treballadores – Els ho va dir

Quan analitzem les funcions sintàctiques a l'interior del predicat hem de fixar-nos en els sintagmes que acompanyen el verb: són els complements verbals.

Els principals complements del verb són:

- l'atribut (Atr)
- el complement directe (CD)
- el complement indirecte (CI)
- el complement de règim preposicional (CPR)
- el complement circumstancial (CC)
- el complement predicatiu (CP)

L'atribut

L'atribut (Atr) és un complement obligatori per als verbs ser, estar i semblar.

Normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional.

Exemples:

La Mireia està desconeguda. Atr / SA

En Mounir és l'arquitecte municipal. Atr / SN

Aquest trapezista sembla de goma. Atr / SP

L'atribut es pot substituir pels pronoms febles el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat, o pel pronom ho quan fa referència a un nom indeterminat o un adjectiu.

Exemples:

Eren les millors solucions: Les eren

Era una bona solució: Ho era

El complement directe

El complement directe (CD) és un complement obligatori de molts verbs. Es tracta d'un sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció expressada pel verb.

Com es distingeixen els diferents complements verbals?

En analitzar les funcions sintàctiques a l'interior del predicat hem de fixar-nos en els sintagmes que acompanyen el verb que fa de nucli. I, concretament, hem de determinar de quin tipus de complement verbal es tracta en cada cas.

Per saber-ho hem de tenir en compte:

1. L'estructura oracional i, concretament, si és atributiva o predicativa.

2. L'entitat que designa el complement.

3. El grau d'obligatorietat del complement en l'oració.

4. El tipus de sintagma que el forma.

5. El pronom feble pel qual es pot substituir.

Els principals complements del verb són l'atribut (Atr), el complement directe (CD), el complement indirecte (CI), el complement de règim (CR), el complement circumstancial (CC) i el complement predicatiu (CP).
Pujar

L’atribut

L'atribut (Atr) és un complement obligatori requerit pels verbs ser, estar i semblar. L'atribut indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional. Exemples:

L'atribut es pot substituir pels pronoms febles el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat, i pel pronom feble ho quan es refereix a un nom indeterminat o a un adjectiu. Exemples:
Pujar

El complement directe

El complement directe (CD) és un complement obligatori de molts verbs. El complement directe és un sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció expressada pel verb. Exemple:

El complement directe se substitueix per diversos pronoms febles:
- el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat. Exemple:
- en quan es refereix a un nom indeterminat. Exemple:
- ho quan equival a això, allò o una proposició subordinada. Exemple:
Ahir no em vas dir això. → Ahir no m'ho vas dir.

També poden fer la funció de complement directe altres pronoms febles:
- em (amb les seves variants) si es refereix a la primera persona del singular.
- et (amb les seves variants) si es refereix a la segona persona del singular.
- es (amb les seves variants) si es refereix a la tercera persona, del singular o del plural.
- ens (amb les seves variants) si es refereix a la primera persona del plural.
- us (amb les seves variants) si es refereix a la segona persona del plural.
Exemples: em banyaré, va pentinar-te, us saludarà...
Pujar

El complement indirecte

El complement indirecte (CI) sol ser un complement optatiu, tot i que alguns verbs el requereixen igual com exigeixen el complement directe. El complement indirecte és un sintagma preposicional que comença per a i designa el destinatari de l'acció expressada pel verb. Exemple:

El complement indirecte se substitueix pels pronoms febles li o els (amb les seves variants) segons que es refereixi a un nom en singular o plural, respectivament. Exemples:

Compra una camisa al Jaume (nom en singular) → Li compra una camisa.

Ofereix una alternativa als usuaris (nom en plural) → Els ofereix una alternativa.

També poden fer la funció de complement indirecte els mateixos pronoms que fan de complement directe en les diverses persones gramaticals. Exemples:

em rentaré les mans, va pentinar-te les trenes, us enviarà una salutació...
Pujar

El complement de règim

El complement de règim (CR) és un complement obligatori exigit per certs verbs. Es tracta d'un sintagma preposicional que és necessari per completar el sentit de l'oració i que comença per una preposició adient a cada verb (anar a, servir per). Exemple:

El complement de règim se substitueix pel pronom feble en (i les seves variants) si està construït amb la preposició de, i pel pronom feble hi si està construït amb una altra preposició. Exemples:

Es preocupen dels problemes del barri. → Se'n preocupen.

Es prepara per a mosso d'esquadra. → S'hi prepara.
Pujar

El complement circumstancial

El complement circumstancial (CC) és un complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l'acció (bàsicament temps, lloc, manera o quantitat). Pot fer aquesta funció el sintagma adverbial però també el nominal o el preposicional. Exemples:

El complement circumstancial es pot substituir a vegades pel pronom feble hi. Exemples:

Viuen a Argentona. → Hi viuen.

En Sergi va a poc a poc. → Sí que hi va!
Pujar

El complement predicatiu

El complement predicatiu (CP) és un complement optatiu del verb que modifica el subjecte o el complement directe. Es troba amb verbs diferents de ser, estar o semblar. Fan aquesta funció els sintagmes adjectival i nominal. Exemples:

El complement predicatiu se substitueix pel pronom feble hi. Exemple:

La mainada corria esverada. → La mainada hi corria.