Posa els 27 accents que hi falten:
PER DESGRACIA, es habitual trobar bons professionals que s'han quedat sense feina i els costa -i els costara- molt trobar-ne. A segons quines edats i segons en quins sectors es dramatic. Ultimament m'estic trobant un cas menys alarmant, pero molt simptomatic de la situacio que es viu en moltes empreses. Gent per sobre o a la franja dels cinquanta anys que mantenen el lloc de treball, pero que admeten que somien en un projecte que els engresqui, que els emocioni, on se sentin utils. Ho diuen amb certa resignacio, conscients que costara, que no tenen dret a aspirar al privilegi de tenir una feina feliç quan molta gent no en te, pero envegen els anys en que els brillaven els ulls explicant com es guanyaven la vida. La crisi no nomes ha esgotat el consum com a plaer, sino que deixa desorientats els que s'havien abocat a feines que els agradaven, en professions liberals, hi prosperaven, s'hi sentien realitzats. Ara han perdut la motivacio, perque el que toca es sobretot resistir. Hi ha els que, desmotivats, busquen algun refugi on viure mes tranquils, reneguen d'haver de donar tanta importancia a treballar, pero n'hi ha que diuen tot el contrari: voldrien participar en alguna cosa nova. Es un gran moment per a projectes capaços d'atreure aquesta gent tan ambiciosa que la sort de mantenir el sou mensual no els consola. Progressar es tan gratificant i anar enrere tan depriment que a vegades n'hi ha que estan disposats a fer un pas enrere i correr riscos si hi ha possibilitats de recuperar la il·lusio i poder-ne fer dos endavant.
Carles Capdevila, director
Publicat al diari ARA, el dilluns 11 de novembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada