dimecres, 11 de novembre del 2015
divendres, 7 de febrer del 2014
El lèxic culte
El gruix principal del vocabulari català és d'origen llatí. Es tracta de mots patrimonials que han evolucionat progressivament des de la llengua mare:
llop, aigua, pedra…
Els cultismes, en canvi són els mots que hem adaptat directament d'una llengua clàssica sense seguir cap evolució lingüística. El seu nom ja indica que aquests mots acostumen a utilitzar-se en un registre elevat. En trobem molts exemples d'arrel llatina o grega, especialment en l'àmbit de la ciència i la tecnologia:
polígon, cronòmetre…
Finalment queden els llatinismes, expressions o mots llatins que s'han incorporat a la llengua catalana sense cap modificació:
inter-nos (entre nosaltres),
vox populi (la veu del poble),
vade retro (torna endarrera)….
1- Alguns mots llatins han originat un cultisme i un mot patrimonial. Fixa't en les formes llatines següents i indica quina paraula de cada parella és un cultisme i quina és un mot patrimonial:
oculus / juvenis / digitus / cathedra / ren / curvus
- ull / ocular
- corba / curvatura
- càtedra / cadira
- digital / dit
- juvenil / jove
- ronyó / renal
llop, aigua, pedra…
Els cultismes, en canvi són els mots que hem adaptat directament d'una llengua clàssica sense seguir cap evolució lingüística. El seu nom ja indica que aquests mots acostumen a utilitzar-se en un registre elevat. En trobem molts exemples d'arrel llatina o grega, especialment en l'àmbit de la ciència i la tecnologia:
polígon, cronòmetre…
Finalment queden els llatinismes, expressions o mots llatins que s'han incorporat a la llengua catalana sense cap modificació:
inter-nos (entre nosaltres),
vox populi (la veu del poble),
vade retro (torna endarrera)….
1- Alguns mots llatins han originat un cultisme i un mot patrimonial. Fixa't en les formes llatines següents i indica quina paraula de cada parella és un cultisme i quina és un mot patrimonial:
oculus / juvenis / digitus / cathedra / ren / curvus
- ull / ocular
- corba / curvatura
- càtedra / cadira
- digital / dit
- juvenil / jove
- ronyó / renal
diumenge, 12 de gener del 2014
Identificació del CD i el CI
Identificació de complement directe CD
1- Comproveu si se li pot aplicar el participi del verb:
Vam veure la Mercè a la fira d'Artés
Quina és la cosa vista? La Mercè. Perquè és el CD.
2- També se'l pot identificar comprovant si pot construir-se l'oració passiva en què el CD hi farà de subjecte pacient:
La Mercè va ser vista per nosaltres a la fira d'Artés
3- Finalment, per distingir el CD del CI (amb el qual a vegades es pot confondre la 3a persona) podem comprovar quin és el pronom que hem de fer servir per a substituir-lo: si no és li / els, es tracta d'un CD. Com que els tan pot ser CD plural com CI plural, quan el complement sobre el qual tenim dubte és plural convé passar-lo primer a singular i després mirar quin és el pronom que el substitueix (li, CI; el / la CD).
He inclòs els cònsols a la llista de convidats
He inclòs el cònsol a la llista de convidats
Quina és la cosa convidada? El cònsol
Oració passiva:
1- Comproveu si se li pot aplicar el participi del verb:
Vam veure la Mercè a la fira d'Artés
Quina és la cosa vista? La Mercè. Perquè és el CD.
2- També se'l pot identificar comprovant si pot construir-se l'oració passiva en què el CD hi farà de subjecte pacient:
La Mercè va ser vista per nosaltres a la fira d'Artés
3- Finalment, per distingir el CD del CI (amb el qual a vegades es pot confondre la 3a persona) podem comprovar quin és el pronom que hem de fer servir per a substituir-lo: si no és li / els, es tracta d'un CD. Com que els tan pot ser CD plural com CI plural, quan el complement sobre el qual tenim dubte és plural convé passar-lo primer a singular i després mirar quin és el pronom que el substitueix (li, CI; el / la CD).
He inclòs els cònsols a la llista de convidats
He inclòs el cònsol a la llista de convidats
Quina és la cosa convidada? El cònsol
Oració passiva:
El cònsol ha estat inclòs a la llista de convidats
Pronominalització:
L'he inclòs a la llista de convidats (El+he inclòs)
Identificació del complement indirecte CI
1- Mai se li pot aplicar el participi de verb.
Dóna la cartera a la Sílvia
Pronominalització:
L'he inclòs a la llista de convidats (El+he inclòs)
Identificació del complement indirecte CI
1- Mai se li pot aplicar el participi de verb.
Dóna la cartera a la Sílvia
És impossible dir que la Sílvia ha estat la cosa donada
2- Tampoc es pot construir una frase passiva en que el complement indirecte faci de subjecte pacient.
Coincidència de certes formes de pronoms de CD i CI
Cal remarcar que els pronoms de primera persona (em, ens), de segona persona (et, us), de tercera persona del plural (els) i els reflexius o recíprocs (es) tenen la mateixa forma que els de CD.
La música em / et / el consola (Complement directe)
La música em / et / li dóna tranquil·litat (Compl. Indirec.)
I recorda; els pronoms li / els de tercera persona no es distingeixen entre masculí i femení, ni en el singuar ni en el plural:
Vaig demanar a la Rosa que hi anés – Li vaig demanar...
Vaig demanar al Robert que hi anés – Li vaig demanar...
Ho va dir als treballadors – Els ho va dir
Ho va dir a les treballadores – Els ho va dir
Coincidència de certes formes de pronoms de CD i CI
Cal remarcar que els pronoms de primera persona (em, ens), de segona persona (et, us), de tercera persona del plural (els) i els reflexius o recíprocs (es) tenen la mateixa forma que els de CD.
La música em / et / el consola (Complement directe)
La música em / et / li dóna tranquil·litat (Compl. Indirec.)
I recorda; els pronoms li / els de tercera persona no es distingeixen entre masculí i femení, ni en el singuar ni en el plural:
Vaig demanar a la Rosa que hi anés – Li vaig demanar...
Vaig demanar al Robert que hi anés – Li vaig demanar...
Ho va dir als treballadors – Els ho va dir
Ho va dir a les treballadores – Els ho va dir
dimecres, 8 de gener del 2014
Els complements del verb
Quan analitzem les funcions sintàctiques a l'interior del predicat hem de fixar-nos en els sintagmes que acompanyen el verb: són els complements verbals.
Els principals complements del verb són:
- l'atribut (Atr)
- el complement directe (CD)
- el complement indirecte (CI)
- el complement de règim preposicional (CPR)
- el complement circumstancial (CC)
- el complement predicatiu (CP)
L'atribut
L'atribut (Atr) és un complement obligatori per als verbs ser, estar i semblar.
Normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional.
Exemples:
La Mireia està desconeguda. Atr / SA
En Mounir és l'arquitecte municipal. Atr / SN
Aquest trapezista sembla de goma. Atr / SP
L'atribut es pot substituir pels pronoms febles el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat, o pel pronom ho quan fa referència a un nom indeterminat o un adjectiu.
Exemples:
Eren les millors solucions: Les eren
Era una bona solució: Ho era
El complement directe
El complement directe (CD) és un complement obligatori de molts verbs. Es tracta d'un sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció expressada pel verb.
Els principals complements del verb són:
- l'atribut (Atr)
- el complement directe (CD)
- el complement indirecte (CI)
- el complement de règim preposicional (CPR)
- el complement circumstancial (CC)
- el complement predicatiu (CP)
L'atribut
L'atribut (Atr) és un complement obligatori per als verbs ser, estar i semblar.
Normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional.
Exemples:
La Mireia està desconeguda. Atr / SA
En Mounir és l'arquitecte municipal. Atr / SN
Aquest trapezista sembla de goma. Atr / SP
L'atribut es pot substituir pels pronoms febles el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat, o pel pronom ho quan fa referència a un nom indeterminat o un adjectiu.
Exemples:
Eren les millors solucions: Les eren
Era una bona solució: Ho era
El complement directe
El complement directe (CD) és un complement obligatori de molts verbs. Es tracta d'un sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció expressada pel verb.
Com es distingeixen els diferents complements verbals?
En analitzar les funcions sintàctiques a l'interior del predicat hem de fixar-nos en els sintagmes que acompanyen el verb que fa de nucli. I, concretament, hem de determinar de quin tipus de complement verbal es tracta en cada cas.Per saber-ho hem de tenir en compte:1. L'estructura oracional i, concretament, si és atributiva o predicativa.2. L'entitat que designa el complement.3. El grau d'obligatorietat del complement en l'oració.4. El tipus de sintagma que el forma.5. El pronom feble pel qual es pot substituir.Els principals complements del verb són l'atribut (Atr), el complement directe (CD), el complement indirecte (CI), el complement de règim (CR), el complement circumstancial (CC) i el complement predicatiu (CP).-
L’atribut
L'atribut (Atr) és un complement obligatori requerit pels verbs ser, estar i semblar. L'atribut indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional. Exemples:
L'atribut es pot substituir pels pronoms febles el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat, i pel pronom feble ho quan es refereix a un nom indeterminat o a un adjectiu. Exemples:
-
El complement directe
El complement directe (CD) és un complement obligatori de molts verbs. El complement directe és un sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció expressada pel verb. Exemple:
El complement directe se substitueix per diversos pronoms febles:- el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat. Exemple:
- en quan es refereix a un nom indeterminat. Exemple:
- ho quan equival a això, allò o una proposició subordinada. Exemple:
Ahir no em vas dir això. → Ahir no m'ho vas dir.També poden fer la funció de complement directe altres pronoms febles:- em (amb les seves variants) si es refereix a la primera persona del singular.
- et (amb les seves variants) si es refereix a la segona persona del singular.
- es (amb les seves variants) si es refereix a la tercera persona, del singular o del plural.
- ens (amb les seves variants) si es refereix a la primera persona del plural.
- us (amb les seves variants) si es refereix a la segona persona del plural.
Exemples: em banyaré, va pentinar-te, us saludarà... -
El complement indirecte
El complement indirecte (CI) sol ser un complement optatiu, tot i que alguns verbs el requereixen igual com exigeixen el complement directe. El complement indirecte és un sintagma preposicional que comença per a i designa el destinatari de l'acció expressada pel verb. Exemple:
El complement indirecte se substitueix pels pronoms febles li o els (amb les seves variants) segons que es refereixi a un nom en singular o plural, respectivament. Exemples:Compra una camisa al Jaume (nom en singular) → Li compra una camisa.Ofereix una alternativa als usuaris (nom en plural) → Els ofereix una alternativa.També poden fer la funció de complement indirecte els mateixos pronoms que fan de complement directe en les diverses persones gramaticals. Exemples:em rentaré les mans, va pentinar-te les trenes, us enviarà una salutació... -
El complement de règim
El complement de règim (CR) és un complement obligatori exigit per certs verbs. Es tracta d'un sintagma preposicional que és necessari per completar el sentit de l'oració i que comença per una preposició adient a cada verb (anar a, servir per). Exemple:
El complement de règim se substitueix pel pronom feble en (i les seves variants) si està construït amb la preposició de, i pel pronom feble hi si està construït amb una altra preposició. Exemples:Es preocupen dels problemes del barri. → Se'n preocupen.Es prepara per a mosso d'esquadra. → S'hi prepara. -
El complement circumstancial
El complement circumstancial (CC) és un complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l'acció (bàsicament temps, lloc, manera o quantitat). Pot fer aquesta funció el sintagma adverbial però també el nominal o el preposicional. Exemples:
El complement circumstancial es pot substituir a vegades pel pronom feble hi. Exemples:Viuen a Argentona. → Hi viuen.En Sergi va a poc a poc. → Sí que hi va! -
El complement predicatiu
El complement predicatiu (CP) és un complement optatiu del verb que modifica el subjecte o el complement directe. Es troba amb verbs diferents de ser, estar o semblar. Fan aquesta funció els sintagmes adjectival i nominal. Exemples:
El complement predicatiu se substitueix pel pronom feble hi. Exemple:La mainada corria esverada. → La mainada hi corria.
dilluns, 11 de novembre del 2013
Professionals a la recerca de grans projectes
PER DESGRÀCIA, és habitual trobar bons professionals que s'han quedat
sense feina i els costa -i els costarà- molt trobar-ne. A segons quines
edats i segons en quins sectors és dramàtic. Últimament m'estic trobant
un cas menys alarmant, però molt simptomàtic de la situació que es viu
en moltes empreses. Gent per sobre o a la franja dels cinquanta anys que
mantenen el lloc de treball, però que admeten que somien en un projecte
que els engresqui, que els emocioni, on se sentin útils. Ho diuen amb
certa resignació, conscients que costarà, que no tenen dret a aspirar al
privilegi de tenir una feina feliç quan molta gent no en té, però
envegen els anys en què els brillaven els ulls explicant com es
guanyaven la vida. La crisi no només ha esgotat el consum com a plaer,
sinó que deixa desorientats els que s'havien abocat a feines que els
agradaven, en professions liberals, hi prosperaven, s'hi sentien
realitzats. Ara han perdut la motivació, perquè el que toca és sobretot
resistir. Hi ha els que, desmotivats, busquen algun refugi on viure més
tranquils, reneguen d'haver de donar tanta importància a treballar, però
n'hi ha que diuen tot el contrari: voldrien participar en alguna cosa
nova. És un gran moment per a projectes capaços d'atreure aquesta gent
tan ambiciosa que la sort de mantenir el sou mensual no els consola.
Progressar és tan gratificant i anar enrere tan depriment que a vegades
n'hi ha que estan disposats a fer un pas enrere i córrer riscos si hi ha
possibilitats de recuperar la il·lusió i poder-ne fer dos endavant.
Carles Capdevila, director
Publicat al diari ARA, el dilluns 11 de novembre de 2013
Carles Capdevila, director
Publicat al diari ARA, el dilluns 11 de novembre de 2013
Professionals a la recerca de grans projectes (sense accents)
Posa els 27 accents que hi falten:
PER DESGRACIA, es habitual trobar bons professionals que s'han quedat sense feina i els costa -i els costara- molt trobar-ne. A segons quines edats i segons en quins sectors es dramatic. Ultimament m'estic trobant un cas menys alarmant, pero molt simptomatic de la situacio que es viu en moltes empreses. Gent per sobre o a la franja dels cinquanta anys que mantenen el lloc de treball, pero que admeten que somien en un projecte que els engresqui, que els emocioni, on se sentin utils. Ho diuen amb certa resignacio, conscients que costara, que no tenen dret a aspirar al privilegi de tenir una feina feliç quan molta gent no en te, pero envegen els anys en que els brillaven els ulls explicant com es guanyaven la vida. La crisi no nomes ha esgotat el consum com a plaer, sino que deixa desorientats els que s'havien abocat a feines que els agradaven, en professions liberals, hi prosperaven, s'hi sentien realitzats. Ara han perdut la motivacio, perque el que toca es sobretot resistir. Hi ha els que, desmotivats, busquen algun refugi on viure mes tranquils, reneguen d'haver de donar tanta importancia a treballar, pero n'hi ha que diuen tot el contrari: voldrien participar en alguna cosa nova. Es un gran moment per a projectes capaços d'atreure aquesta gent tan ambiciosa que la sort de mantenir el sou mensual no els consola. Progressar es tan gratificant i anar enrere tan depriment que a vegades n'hi ha que estan disposats a fer un pas enrere i correr riscos si hi ha possibilitats de recuperar la il·lusio i poder-ne fer dos endavant.
Carles Capdevila, director
Publicat al diari ARA, el dilluns 11 de novembre de 2013
PER DESGRACIA, es habitual trobar bons professionals que s'han quedat sense feina i els costa -i els costara- molt trobar-ne. A segons quines edats i segons en quins sectors es dramatic. Ultimament m'estic trobant un cas menys alarmant, pero molt simptomatic de la situacio que es viu en moltes empreses. Gent per sobre o a la franja dels cinquanta anys que mantenen el lloc de treball, pero que admeten que somien en un projecte que els engresqui, que els emocioni, on se sentin utils. Ho diuen amb certa resignacio, conscients que costara, que no tenen dret a aspirar al privilegi de tenir una feina feliç quan molta gent no en te, pero envegen els anys en que els brillaven els ulls explicant com es guanyaven la vida. La crisi no nomes ha esgotat el consum com a plaer, sino que deixa desorientats els que s'havien abocat a feines que els agradaven, en professions liberals, hi prosperaven, s'hi sentien realitzats. Ara han perdut la motivacio, perque el que toca es sobretot resistir. Hi ha els que, desmotivats, busquen algun refugi on viure mes tranquils, reneguen d'haver de donar tanta importancia a treballar, pero n'hi ha que diuen tot el contrari: voldrien participar en alguna cosa nova. Es un gran moment per a projectes capaços d'atreure aquesta gent tan ambiciosa que la sort de mantenir el sou mensual no els consola. Progressar es tan gratificant i anar enrere tan depriment que a vegades n'hi ha que estan disposats a fer un pas enrere i correr riscos si hi ha possibilitats de recuperar la il·lusio i poder-ne fer dos endavant.
Carles Capdevila, director
Publicat al diari ARA, el dilluns 11 de novembre de 2013
dilluns, 21 d’octubre del 2013
Vocalisme
El sistema vocàlic
En general, tots els parlars catalans diferencien clarament set sons vocàlics:
Alguns parlants tenen, a més a més, el so [ ə ] que anomenem vocal neutra.
En general, tots els parlars catalans diferencien clarament set sons vocàlics:
[ a ] pa ; [ ɛ ] gel ; [ e ] neu ; [ i ] llit ; [ ɔ ] gol ; [ o ] gos ; [ u ] bus
La síl·laba
Els sons que pronunciem solem agrupar-los en unes unitats menors que les paraules. Aquestes unitats s’anomenen síl·labes. La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciat en una sola emissió de veu.
El so més perceptible de la síl·laba és el so vocàlic, que en constitueix el nucli: cada síl·laba ha de tenir forçosament una vocal.
Les síl·labes poden ser àtones o tòniques:
Ca / lor , jar / dí , tre / ball , pis / ci / na , fà / bri / ca
Un tipus especial de síl·labes el formen les que tenen un so intermedi entre vocal i consonant (anomenat semiconsonant). El nom d’aquestes síl·labes és el de diftong:
cau, mai, llui / ta, cor / reu...
Els diftongs
Els diftongs en català poden ser de dues menes:
-Diftongs decreixents: vocal + [j] o [w ]
mai, bei/na, boi/na, cui/nar, tau/la, teu/la, riu, tou, duu...
Compte! Vocal + [i] o [u] tòniques no fan diftong: Pa/ís, ra/ïm, pe/üc...
-Diftongs creixents: [i] o [u] + vocal.
Només es consideren diftongs creixents aquests tres casos:
Creix 1: i, u àtones entre vocals:
fe/ia re/ies mo/uen no/ies
Creix 2: i, u àtones a principi de mot (fins i tot amb h muda):
io/ga, io/gurt, hie/na
Creix 3: qu + vocal o bé gu + vocal:
qua/tre, con/se/qüèn/ci/a, a/qüí/fer, quo/ta,
guan/yar, pa/rai/gües, pin/güí, ai/guo/ta
(Oració mnemotècnica: Feia ioga a les quatre )
Els triftongs
Finalment encara podem trobar aquelles combinacions que presenten [j] o [w] seguides d'un diftong decreixent : fè/ ieu, guai /tar... són els triftongs.
El hiat
En català no es consideren diftongs (una sola síl·laba) les combinacions
consonant + i / u + vocal
Aquestes formen dues síl·labes i la raó és que cal considerar i / u com a vocals en aquestes síl·labes (dif. de les semiconsonants). Aquest fenomen consistent a pronunciar en dues síl·labes separades dues vocals en contacte és anomenat hiat.
Pèr /du / a, his / tò / ri / a, Ma / ri / a
Convé tenir present les diferències amb el castellà:
A / vi / a / ci / ó, cons / ci / èn / ci / a, si / tu / a / ci / ó
però
a /via /ción, con / cien / cia, si / tua / ción
Separació de síl·labes
Un cop se saben els diftongs i els hiats, la dificultat de separar síl·labes es redueix a la separació d’uns quants dígrafs.
-No tallarem els dígrafs qu, gu, ny, -ig:
-Partirem els dígrafs constituïts per consonants dobles, com rr, l·l (però no ll):
-Dividirem aplecs com ix, tj, tg, tz, sc.
Exercicis:
1 - Separa en síl·labes aquestes paraules:
gairebé captaire
servei iode
guarda qüestionari
caiguda iot
augment reina
iambe quota
quatre iodur
guineu qualificació
policíac medul·la
2 - Classifica els diftongs de les paraules anteriors a la taula de sota:
diftong decreixent diftong creixent
3 - Separa en síl·labes aquestes paraules:
país quincalla
dieta raïm
actual paquet
posterior maig
guitarra bruixa
aïllant bilbaí
adroguer enquesta
4 - Reescriu aquestes paraules i separa’n el dígraf com si hagués d’anar a final de ratlla:
dutxa óssos paller
callar carregar queixal
tassa amigues coixí
patge paquet motlle
trepitjar companya pissarra
colla mosso cotxe
carretera castanya pel·lícula
caixa Pasqua novel·la
Mots aguts, plans i esdrúixols
Segons el nombre de síl·labes podem classificar els mots en:
-Monosíl·labs: una sola síl·laba (Pla, ple, mai...)
-Polisíl·labs: més d’una síl·laba (Panet, cinta, càndida...)
Ja hem vist que en un mot polisíl·lab hi sol haver una vocal que és pronunciada amb major intensitat de veu que les altres, i que ens indica síl·laba tònica. Les altres són àtones o febles.
Segons la posició de la síl·laba tònica, doncs, classifiquem els mots polisíl·labs en:
-Aguts: la síl·laba tònica és la darrera (escolà, perdó, fabricà...)
-Plans: la síl·laba tònica és la penúltima (escola, perdo, fabrica...)
-Esdrúixols: la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fàbrica, tècnica, ciència...)
Els sons que pronunciem solem agrupar-los en unes unitats menors que les paraules. Aquestes unitats s’anomenen síl·labes. La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciat en una sola emissió de veu.
El so més perceptible de la síl·laba és el so vocàlic, que en constitueix el nucli: cada síl·laba ha de tenir forçosament una vocal.
Les síl·labes poden ser àtones o tòniques:
Ca / lor , jar / dí , tre / ball , pis / ci / na , fà / bri / ca
Un tipus especial de síl·labes el formen les que tenen un so intermedi entre vocal i consonant (anomenat semiconsonant). El nom d’aquestes síl·labes és el de diftong:
cau, mai, llui / ta, cor / reu...
Els diftongs
Els diftongs en català poden ser de dues menes:
-Diftongs decreixents: vocal + [j] o [w ]
mai, bei/na, boi/na, cui/nar, tau/la, teu/la, riu, tou, duu...
Compte! Vocal + [i] o [u] tòniques no fan diftong: Pa/ís, ra/ïm, pe/üc...
-Diftongs creixents: [i] o [u] + vocal.
Només es consideren diftongs creixents aquests tres casos:
Creix 1: i, u àtones entre vocals:
fe/ia re/ies mo/uen no/ies
Creix 2: i, u àtones a principi de mot (fins i tot amb h muda):
io/ga, io/gurt, hie/na
Creix 3: qu + vocal o bé gu + vocal:
qua/tre, con/se/qüèn/ci/a, a/qüí/fer, quo/ta,
guan/yar, pa/rai/gües, pin/güí, ai/guo/ta
(Oració mnemotècnica: Feia ioga a les quatre )
Els triftongs
Finalment encara podem trobar aquelles combinacions que presenten [j] o [w] seguides d'un diftong decreixent : fè/ ieu, guai /tar... són els triftongs.
El hiat
En català no es consideren diftongs (una sola síl·laba) les combinacions
consonant + i / u + vocal
Aquestes formen dues síl·labes i la raó és que cal considerar i / u com a vocals en aquestes síl·labes (dif. de les semiconsonants). Aquest fenomen consistent a pronunciar en dues síl·labes separades dues vocals en contacte és anomenat hiat.
Pèr /du / a, his / tò / ri / a, Ma / ri / a
Convé tenir present les diferències amb el castellà:
A / vi / a / ci / ó, cons / ci / èn / ci / a, si / tu / a / ci / ó
però
a /via /ción, con / cien / cia, si / tua / ción
Separació de síl·labes
Un cop se saben els diftongs i els hiats, la dificultat de separar síl·labes es redueix a la separació d’uns quants dígrafs.
-No tallarem els dígrafs qu, gu, ny, -ig:
-Partirem els dígrafs constituïts per consonants dobles, com rr, l·l (però no ll):
-Dividirem aplecs com ix, tj, tg, tz, sc.
Exercicis:
1 - Separa en síl·labes aquestes paraules:
gairebé captaire
servei iode
guarda qüestionari
caiguda iot
augment reina
iambe quota
quatre iodur
guineu qualificació
policíac medul·la
2 - Classifica els diftongs de les paraules anteriors a la taula de sota:
diftong decreixent diftong creixent
3 - Separa en síl·labes aquestes paraules:
país quincalla
dieta raïm
actual paquet
posterior maig
guitarra bruixa
aïllant bilbaí
adroguer enquesta
4 - Reescriu aquestes paraules i separa’n el dígraf com si hagués d’anar a final de ratlla:
dutxa óssos paller
callar carregar queixal
tassa amigues coixí
patge paquet motlle
trepitjar companya pissarra
colla mosso cotxe
carretera castanya pel·lícula
caixa Pasqua novel·la
Mots aguts, plans i esdrúixols
Segons el nombre de síl·labes podem classificar els mots en:
-Monosíl·labs: una sola síl·laba (Pla, ple, mai...)
-Polisíl·labs: més d’una síl·laba (Panet, cinta, càndida...)
Ja hem vist que en un mot polisíl·lab hi sol haver una vocal que és pronunciada amb major intensitat de veu que les altres, i que ens indica síl·laba tònica. Les altres són àtones o febles.
Segons la posició de la síl·laba tònica, doncs, classifiquem els mots polisíl·labs en:
-Aguts: la síl·laba tònica és la darrera (escolà, perdó, fabricà...)
-Plans: la síl·laba tònica és la penúltima (escola, perdo, fabrica...)
-Esdrúixols: la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fàbrica, tècnica, ciència...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)