Vocalisme

El sistema vocàlic

En general, tots els parlars catalans diferencien clarament set sons vocàlics:

[ a ] pa ; [ ɛ ] gel ; [ e ] neu ; [ i  ] llit ; [ ɔ ] gol ; [ o ] gos ; [ u ] bus 

Alguns parlants tenen, a més a més, el so [ ə ]  que anomenem vocal neutra.

La síl·laba 

Els sons que pronunciem solem agrupar-los en unes unitats menors que les paraules. Aquestes unitats s’anomenen síl·labes. La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciat en una sola emissió de veu.

El so més perceptible de la síl·laba és el so vocàlic, que en constitueix el nucli: cada síl·laba ha de tenir forçosament una vocal.

Les síl·labes poden ser àtones o tòniques:

Ca / lor ,     jar / dí ,     tre / ball ,     pis / ci / na ,      fà / bri / ca

Un tipus especial de síl·labes el formen les que tenen un so intermedi entre vocal i consonant (anomenat semiconsonant). El nom d’aquestes síl·labes és el de diftong:

cau,   mai,   llui / ta,   cor / reu...


Els diftongs

Els diftongs en català poden ser de dues menes:

-Diftongs decreixents: vocal + [j] o [w ] 

mai, bei/na, boi/na, cui/nar, tau/la, teu/la, riu, tou, duu...

Compte! Vocal + [i] o [u] tòniques no fan diftong: Pa/ís, ra/ïm, pe/üc...

-Diftongs creixents:  [i] o [u]  +  vocal.

Només es consideren diftongs creixents aquests tres casos:

Creix 1: i, u àtones entre vocals: 
              fe/ia re/ies mo/uen no/ies
Creix 2: i, u àtones a principi de mot (fins i tot amb h muda): 
              io/ga, io/gurt, hie/na
Creix 3: qu + vocal o bé gu + vocal:
              qua/tre, con/se/qüèn/ci/a, a/qüí/fer, quo/ta,
              guan/yar, pa/rai/gües, pin/güí, ai/guo/ta

(Oració mnemotècnica: Feia ioga a les quatre )

Els triftongs

Finalment encara podem trobar aquelles combinacions que presenten [j] o [w] seguides d'un diftong decreixent : fè/ ieu, guai /tar... són els triftongs.

El hiat

En català no es consideren diftongs (una sola síl·laba) les combinacions

consonant + i / u + vocal

Aquestes formen dues síl·labes i la raó és que cal considerar i / u com a vocals en aquestes síl·labes (dif. de les semiconsonants). Aquest fenomen consistent a pronunciar en dues síl·labes separades dues vocals en contacte és anomenat hiat.

Pèr /du / a,   his / tò / ri / a,   Ma / ri / a

Convé tenir present les diferències amb el castellà:

A / vi / a / ci / ó,   cons / ci / èn / ci / a,   si / tu / a / ci / ó

però

a /via /ción,   con / cien / cia,   si / tua / ción

Separació de síl·labes

Un cop se saben els diftongs i els hiats, la dificultat de separar síl·labes es redueix a la separació d’uns quants dígrafs.

-No tallarem els dígrafs qu, gu, ny, -ig:

-Partirem els dígrafs constituïts per consonants dobles, com rr, l·l (però no ll):

-Dividirem aplecs com ix, tj, tg, tz, sc.

Exercicis:

1 - Separa en síl·labes aquestes paraules:

gairebé                                             captaire

servei                                               iode

guarda                                             qüestionari

caiguda                                            iot

augment                                           reina

iambe                                               quota

quatre                                               iodur

guineu                                              qualificació

policíac                                             medul·la



2 - Classifica els diftongs de les paraules anteriors a la taula de sota:

                diftong decreixent                        diftong creixent

















3 - Separa en síl·labes aquestes paraules:



país                                           quincalla

dieta                                          raïm

actual                                        paquet

posterior                                    maig

guitarra                                      bruixa

aïllant                                        bilbaí

adroguer                                    enquesta




4 - Reescriu aquestes paraules i separa’n el dígraf com si hagués d’anar a final de ratlla:


dutxa                             óssos                        paller

callar                             carregar                   queixal

tassa                              amigues                   coixí

patge                             paquet                      motlle

trepitjar                         companya                pissarra

colla                              mosso                       cotxe

carretera                        castanya                  pel·lícula

caixa                              Pasqua                    novel·la


Mots aguts, plans i esdrúixols

Segons el nombre de síl·labes podem classificar els mots en:

-Monosíl·labs: una sola síl·laba (Pla, ple, mai...)

-Polisíl·labs: més d’una síl·laba (Panet, cinta, càndida...)

Ja hem vist que en un mot polisíl·lab hi sol haver una vocal que és pronunciada amb major intensitat de veu que les altres, i que ens indica síl·laba tònica. Les altres són àtones o febles.

Segons la posició de la síl·laba tònica, doncs, classifiquem els mots polisíl·labs en:

-Aguts: la síl·laba tònica és la darrera (escolà, perdó, fabricà...)

-Plans: la síl·laba tònica és la penúltima (escola, perdo, fabrica...)

-Esdrúixols: la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fàbrica, tècnica, ciència...)

Les grafies

Anomenem grafia la representació escrita d’un so o fonema. El conjunt de relacions entre grafies i fonemes forma l’ortografia. Les grafies poden constar d'una sola lletra per representar un so, o de dues (dígrafs: ny, qu, ll...). En d’altres casos, una grafia representarà dos sons diferents (cacera) o un mateix so serà representat per dues grafies (cuques).

L’abecedari o alfabet és el conjunt de lletres que una llengua utilitza per representar els seus sons. En català són vint-i-sis: 

a (a), b (be), c (ce), d (de), e (e), f (efa), g (ge), h (hac), i (i), j (jota), k (ca), l (ela), m (ema), n (ena), o (o), p (pe), q (cu), r (erra), s (essa) t (te), u (u), v (ve baixa), w (ve doble), x (ics o xeix), y (i grega), z (zeta).

-La ç (ce trencada) és considerada una modificació gràfica de la c.
-La k i la w només les trobem en paraules provinents d'altres llengües.

El sistema lingüístic

La llengua...
és un sistema de comunicació organitzat de sons o de signes que mantenen unes relacions d'interdependència.

La lingüística...
és la ciència que estudia totes les manifestacions de la parla humana, és a dir, l'estudi de la llengua en els vessants oral i escrit. En un sentit ampli la lingüística és l'estudi -descripció- de les llengües humanes, analitzant el que tenen en comú i el que les diferencia. 

La gramàtica...
és l'estudi del sistema d'una llengua determinada, la seva capacitat de generar mots i frases i la seva normativa. Comprèn tots els aspectes de la lingüística moderna: la fonologia, la morfologia, la sintaxi i la semàntica.

     -La fonologia estudia les unitats de so i les combinacions de sons d'una llengua determinada. La fonètica, en canvi, determina els sons que és capaç de produir l'aparell fonador humà, tinguin o no un valor significatiu per una llengua.

     -La morfologia estudia la forma dels signes lingüístics (per exemple, les marques de gènere i nombre pel que fa a noms i adjectius; o les de nombre, persona, mode, aspecte i temps pel que fa als verbs...).

     -La sintaxi estudia les relacions entre els mots, les seves formes i les funcions que compleixen en una oració. Les formes dels mots són les de Nom, Verb, Adjectiu, Determinant, Pronom, Adverbi, Preposició i Conjunció. També considerem formes l'agrupació dels mots en sintagmes (Nominal, verbal, adjectival, adverbial, preposicional...). Finalment, les funcions: Subjecte, Predicat, Comnplement del Nom, Complement del Verb -directe indirecte...- Atribut, Comnplmenet predicatiu...

      -La semàntica estudia el significat dels signes lingüístics, des dels morfemes als mots o unitats significatives superiors (expressions, locucions, frases fetes...)

L'Esteve i la Berta (Dictats)

Després de llegir un breu text que el llibre de 3r d'ESO proposava com a dictat (d'en Josep M. Fonalleras, Botxenski i companyia, al nou Om, de Castellnou) vaig pensar que podria construir poc a poc una història entre aquell Annibal i Gertrudis, una història amb un cert càlcul ortogràfic, per a les o i u àtones, les b i v, les geminades... el resultat és, per capítol (o dictats) el següent document, que vaig començar el març de 2011: La Berta i l'Esteve. 

1- Quan l'Esteve va fer sonar el clàxon del seu cotxe...

Quan l'Esteve va fer sonar el clàxon del seu cotxe, la Berta va aparèixer a l'entrada del bloc de pisos. Anava amb uns pantalons molt estrets i les botes altes, d'un color tabac. Va entrar al cotxe i va proposar-li d'anar a menjar una hamburguesa amb ceba, patates rosses i una cervesa a la fira. L'Esteve hagués volgut un sopar més tranquil perquè sempre li ha desagradat el xivarri i l'ambient popular de les atraccions. Però no s’atreví a contrariar-la i engegà els cent seixanta cavalls del Volvo descapotable a tot gas per l’avinguda. 

2- Aquell vespre van anar a sopar al Viena...

Aquell vespre van anar a sopar al Viena. La Berta va oblidar el seu desig d’hamburguesa amb ceba i va decidir que es menjaria un entrepà de vedella amb (llenques de) formatge. L’Esteve va dir que volia el mateix, això i un parell de gerres de cervesa belga. I al darrer instant van afegir a la comanda dues paperines de patates rosses acabades de fregir. La Berta estava entusiasmada però l’Esteve patia per si després l’hauria d’acompanyar a les maleïdes atraccions de fira. Aleshores va sospirar i queixalà un bon tros d’entrepà, mentre pensava en com li agradava la Berta.

3- L'Esteve era un noi elegant...

L'Esteve era un noi elegant. Extremament intel·ligent i molt treballador, també tenia fama de generós i altruista perquè era de bona família, i això li permetia tenir molt i de tot. Realment bondadós, estimava els animals i tractava les persones amb una exquisida educació. Era modest i sincer amb els amics, i indulgent amb els adversaris quan els divendres anava a fer un partit de futbol sala. Alt i ben plantat, tot ell es transformava davant la presència (espectacular) de la Berta.

4- Avui fa tres mesos que en Vicenç...

Avui fa tres mesos que en Vicenç, el millor amic de l’Esteve, se’n va anar a Moçambic en bicicleta. Al darrer sopar que van fer plegats, el Vicenç explicava el seu desig de fer moltes coneixences i, de passada, practicar la zoologia tot travessant la selva africana. Infeliç! Més enllà de Casablanca ningú n’ha tingut notícia. La Berta està convençuda que algú el deu haver caçat a cops de llança per ser cuinat com un exòtic esmorzar a mitja dotzena de caníbals. L’Esteve no vol perdre l’esperança però també té por d’una mort a la sabana equatorial, entre gaseles, zebres i escurçons verinosos. Àfrica misteriosa! En Vicenç ja forma part de la llista heroica d'exploradors catalans. La Berta, però, no sembla gaire sorpresa: “és el què passa si viatges sense cobertura a l’iPhone!”.

5- Avui, a primera hora, la Berta...

Avui, a primera hora, la Berta truca l’Esteve per demanar si podria ajudar-la. L’Esteve, és clar, de seguida diu que sí perquè per la Berta ho faria tot, tot i tot, com aquella criatura dels anuncis. La Berta, que ho sap, li diu que vagi fins la bugaderia: “Porta’m aquell vestit d’Eivissa que hi vaig deixar la setmana passada”. Aleshores l’Esteve recorda les darreres vacances d’estiu al costat de la Berta, aquelles platges d’aigües blavíssimes (i superfície plana). Algun dia també va ploure, però ho van resoldre visitant botigues i mercats d’artesania. L’Esteve baixa del núvol i diu a la Berta: “no pateixis que ja recolliré jo el vestit, reina”. / / I només el preocupa, per un moment, que aquest any la noia vol anar al Carib, que és una mica més lluny i no parlen català. Com si li llegís el pensament la Berta li diu abans de tancar el mòbil: “No t’amoïnis Esteve, que allà també accepten la Visa”.

6- Quan la Berta s’ha assabentat...

Quan la Berta ho ha sabut, ha trucat a l’Esteve immediatament. Resulta que la principal multinacional del màrqueting europeu s’instal·la a Barcelona. I han convocat una plaça de secretària de direcció! Demanen el batxillerat, estudis d’administració, fins a quatre idiomes i també alguns coneixements del món de la publicitat. La Berta està convençuda que gairebé compleix tots els requisits i està molt il·lusionada. “Puc superar la prova, ja ho veuràs” li diu amb vehemència a l’Esteve. Ell, però, té por que no sigui tan senzill. Vuit dies després, sortint de les proves, la Berta s’adona que havia d’haver estat més atenta a les classes de l'institut.

7- Així que s'acosta l'estiu... 

Així que s'acosta l'estiu, la Berta sospira per lluir una pell ben bruna. Per això li demana sempre a l'Esteve de passar el diumenge a la platja, per prendre el sol com els llangardaixos. A l'Esteve la idea no el convenç pas, i sempre posa excuses per evitar la maleïda sorra de la platja! Per això al final acaben a la piscina del poble. La Berta es torra igualment i l'Esteve pot llegir el diari a la terrassa del bar, mentre es pren un vermut amb patates. I assegut a l'ombra rumia que la Berta, ben morena, encara està més guapa... 

8 – La Berta va cantant la cançó...

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…

La Berta va cantant la cançó mentre rumia que s'acaba l'estiu (que els dies d'estiu són els millors). Per això enyora les vacances i es posa a fullejar l'àlbum que li va fer l'Esteve amb les fotos del viatge per Europa. La primera setmana a París i, després, Suïssa, Àustria i Itàlia. Tot el mes d'agost fent quilòmetres amb el Volvo, fins que l'últim dia van arribar a Perpinyà. Allà on la República de França parla en català. La Berta (tanca l'àlbum i ) sospira: quines ganes de tornar-hi!

9- L'octubre s'acaba... 

L'octubre s'acaba i la Berta ha tornat del mercat enfredorida. Se'n va a l'habitació i obre l'armari: li agrada tornar a trobar la roba d'hivern, els pantalons foscos, les jaquetes d'entretemps, els mocadors llargs que a l'estiu la farien suar. La Berta veu també el mocador de zebra que li va regalar l'Esteve i ja té ganes que arribi dissabte per anar a ballar amb aquests vestits. Però, ben mirat, potser hauria de passar pels grans magatzems, a veure si hi ha novetats.

10 - A la Berta les festes... 

A la Berta les festes li agraden molt, les més modernes i també les tradicionals. Sempre li diu a l’Esteve que no sigui tan avorrit, que ho han de celebrar tot i que un dia és un dia. L’Esteve no està gens convençut d’aquesta idea, però comparat amb Carnestoltes, la Castanyada li sembla una cosa francament raonable. En la seva ingenuïtat, ell s’imagina comprant uns quants panellets de pinyons per menjar el vespre a casa, tranquil·lament, amb una ampolla de raïm moscatell. Però la Berta, com sempre, li complica l’existència i quan truca a la porta apareix disfressada de bruixa i amb ganes d’anar a una discoteca. “Les castanyes i els panellets engreixen, Esteve, i a tu el què et convé és ballar”

11- Aquest any serà terrible... 

Aquest any serà terrible, diu l'Esteve mentre plega el diari. Ho diu amb la tranquil·litat de qui té una bona feina i no té por del futur. En canvi la Berta encara no ha trobat on situar-se. "Fes com el Guardiola, Berta. Lleva't ben d'hora i esforça't!". A la Berta el comentari no li fa cap gràcia, encara menys ara que no té els diners que voldria per passar per les rebaixes. I al capdavall, rumia, potser sí que li convindria continuar estudiant una mica més. El proper curs podria matricular-se al Catà per estudiar d'auxiliar clínica...

12- La Berta i l'Esteve van al cinema
La Berta i l'Esteve no van gaire al cinema, tot i que a vegades quan veuen les estrenes al diari pensen que hi podrien anar. Avui, l'Esteve ha llegit que en fan una de sang i fetge que és terrible. L'Esteve té moltes ganes d'anar-hi però a la Berta no li agraden les pel·lícules de por. Al final es posen d'acord: aniran a menjar un entrepà i després entraran a les multisales. La Berta encara posa una altra condició: vol mig litre de coca-cola i una paperina gegant de crispetes. Així, si té un atac de pànic, sempre es podrà el cap dins de la paperina!.

13- A l'Esteve li agrada l'esport...
A l'Esteve li agrada l'esport encara que, en realitat, mai no disposa de gaire temps per practicar-lo. Abans solia anar al pavelló municipal cada divendres a fer el partit, però actualment la feina a l'empresa metal·lúrgica el té molt collat, i ni aquesta estona no té. Però allò que no es perd de cap manera són els partits del Barça des de la televisió o, si aconsegueix entrades, des del Camp Nou. L'Esteve aquests dies està més aviat trist perquè en Pep Guardiola ja no és l'entrenador de l'equip. L'Esteve recorda els seus consells de llevar-se d'hora i treballar de valent. Sap que si ell ho fa així, també serà imparable.

14 - L'Esteve i la Berta a Montserrat (inacabat)
Montserrat és una muntanya que et sorprèn, així que la veus. Molt diferent de totes les altres. Ja de lluny, tan sola enmig del paisatge, et crida força l'atenció: segons l'indret d'on la mires, la seva silueta et recorda la fulla dentada d'una serra. Això pot explicar-te'n el nom. Perquè la paraula catalana Montserrat vol dir tant com muntanya serrada.
Però aquest nom se't farà encara més entenedor a mesura que t'acostis a la muntanya i que hi vagis pujant. L'aspecte de les roques et podrà fer imaginar que Montserrat ha estat esculpit, treballat, serrat, per una mà prodigiosa. El poeta Verdaguer, un dels grans autors èpics de la història literària, veia la muntanya com serrada pels àngels.
De fet, a mans d'àngels o tota sola, damunt un dibuix de penyes estilitzades, la serra és el símbol heràldic de Montserrat. 

La Castanyada

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada als difunts, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica és el moscatell. Precisament, pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres s'instal·len al carrer per vendre castanyes torrades i calentes, generalment embolicades en paperines de paper de diari.  

L'aprenent de lladre

Vet aquí que una vegada hi havia un minyó que volia fer de lladre i es va anar a oferir com a aprenent a un bandoler molt famós. La colla de lladres tenia el cau en una cova al cim d’una muntanya molt aspra i alta, des d’on es dominava una extensa plana.

Feia poca estona que el minyó s’havia presentat a la cova per fer d’aprenent, que el capità el va cridar:

-Avui tenim poca teca (1) per dinar. ¿Veus aquell home que passa per allà baix amb aquell moltó (2)? Doncs, vés i roba-l’hi.

-Entesos –va dir el noi.

-Compte, que és molt valent i forçut, i no es deixarà prendre el moltó sense més ni més.

-No tingueu por capità, que li prendré el moltó i ni tan sols em veurà.

El minyó va agafar un ganivet vell i rovellat que no servia per a res i una beina (3) dolenta i vella que feia joc amb el ganivet. Amb aquelles dues rampoines (4), el minyó va baixar de la muntanya fins que arribà al camí per on havia de passar l’home del moltó.

Enmig del camí va deixar la beina a terra de manera que semblés que li havia caigut a algú. Unes dues-centes passes més enllà, després d’un revolt des del qual no es veia el lloc on havia deixat la beina, va deixar caure el ganivet. Aleshores, es va posar a esperar, amagat darrere un bardissar (5).

Al cap d’una estona va passar l’home que duia el moltó a coll. En veure la beina, va pensar que li devia haver caigut a algun caminant, però com que era tan vella i atro­­ti­­­nada, la va deixar. Va continuar caminant i, més enllà, es va trobar el ganivet. Va pensar que la beina que havia vist abans devia ser d’aquell ganivet i el va collir. Encara que era vell, li serviria per protegir-lo. I va fer mitja volta per tornar enrere. Però, per no recular carregat amb el moltó, se’l va treure del coll i el va deixar a la vora del camí. Així que l’home va haver tombat el revolt, el minyó va sortir del seu amagatall, es va carregar el moltó a coll i va pujar cap la cova.

En tornar l’home i no trobar el moltó, es va estranyar i va pensar que potser havia tirat muntanya amunt, menjant herba. El va cridar, el va cercar, però va ser inútil. El moltó no va sortir. Va pensar que l’animal potser havia tornat cap al ramat on l’havia comprat feia una estona, i va decidir tornar cap allí per veure si el trobava.

El bon home va desfer el camí. Quan va arribar, el pastor li va dir que no havia vist el moltó, però li’n va donar un altre amb el tracte que, si trobava el primer, li tornaria el segon, i si no el trobava, l’hi pagaria.

El capità i tota la colla de bandolers, que havien seguit les maniobres del minyó des de la cova, van celebrar molt la seva astúcia. Encara no havia tingut temps de recuperar l’alè, quan el capità, que havia vist passar l’home carregat amb un altre moltó, li va dir:

-No crec pas que amb un moltó tinguem prou teca per tothom. Veig que el mateix home d’abans ve pel camí amb un altre moltó. A veure si li saps prendre una altra vegada.

-No hi patiu, capità. Ara li tornaré a prendre el moltó sense que ni em vegi.

El minyó va tornar a baixar cap al pla. Es va amagar en el mateix indret que la primera vegada i, quan li va semblar que l’home del moltó ja era a la vora, va començar a belar:

-Beee! Beee! Beee!

L’home va creure que qui belava era el moltó perdut i ràpidament anà a cercar-lo. Però, com que no podia pas endinsar-se en el bosc carregat amb el moltó que duia a les espatlles, el va deixar a la vora del camí. I, així que va estar prou lluny perquè no el pogués veure, el minyó va sortir del seu amagatall i va agafar el segon moltó.

Naturalment, el pobre home no va trobar el moltó que havia perdut i, molt estranyat, va decidir tornar on havia deixat l’altre. Quina no va ser la seva sorpresa quan va veure que tampoc no hi era. Sense poder-se explicar què passava, l’home va resoldre tornar al ramat per veure si potser hi havien fet cap els dos moltons o, si més no, comprar-ne un altre. L’endemà era festa major al seu poble i tenia convidats a casa.

Abans que el minyó pogués descarregar-se el segon moltó, el capità, que havia vist que aquell pobre home tornava amb un tercer moltó al coll, va dir:

-Mira, ja es torna a veure aquell infeliç amb un moltó al coll.

-Que voleu que l’hi vagi a prendre una altra vegada? –va dir el noi defallit.

-Home, no cal, ja tenim prou teca –va dir el capità, que el veia molt cansat.

-Doncs aquesta vegada hi aniré jo pel meu gust i no tan sols li robaré el moltó, sinó que fins i tot li prendré la roba que porta.

I el minyó es va llençar corriol (6) avall cap al pla. Més enllà del lloc on li havia pres els dos moltons hi havia un estanyol, i el noi es va asseure a la vora esperant que arribés l’home, carregat amb l tercer moltó. Així que el va sentir, es va posar a riure com un beneit. En veure’l riure d’aquella manera, l’home va remugar, malhumorat.

-El món és així, mentre els uns riuen, els altres s’enrabien.

-Que us ha passat res? –va preguntar el noi, innocent.

-Que he perdut dos moltons i, per poder-ne menjar per la festa major, n’he hagut de pagar tres.

-Doncs, mireu quina casualitat; jo precisament reia perquè acabo de veure dos moltons que, jugant jugant, han travessat l’estany com si fossin dues barques i han sortit per l’altre costat. Potser eren els dos moltons que heu perdut vós.

-Segurament –va dir l’home, amb un fil d’esperança-. Si em volguéssiu guardar aquest altre moltó i la roba, travessaria l’estany per anar-los a cercar.

-Amb molt de gust, bon home. Podeu anar-hi ben tranquil.

L’home es va despullar i es va tirar a l’aigua. I així que va ser prou enllà per no poder veure’l, el minyó és va carregar el moltó a l’esquena, va recollir la roba i va tornar cap a la cova.

A l’hora de dinar, el minyó no podia aguantar-se de cansament i de gana. Van posar a taula dos dels moltons, un rostit i l’altre amb suc, i el noi es va treure el ganivet de la butxaca per tallar-ne un tros. Aleshores va saltar el capità, imperatiu:

-Ei, aprenent! Això no és per a tu. Des de sempre els aprenents es mengen les sobres. Cuiner, porta les patates que van quedar d’ahir.

-Com s’entén –va dir el minyó-. ¿Jo no he de menjar dels meus moltons?

-Aquí no hi ha res de ningú i tot és de tots i meu més que dels altres perquè sóc el que mano. Si tu ho has robat al camí ral, nosaltres t’ho robem a tu, i s’ha acabat.

-Doncs, si un altre m’ha de robar sense perill ni cansament allò que jo he pres amb tot l’esforç i amb tot el risc, que robi un altre; que, per robar i no guanyar, val més treballar. Deixo l’ofici de lladre, i adéu-siau.

I, sense tastar ni una mica dels moltons, l’aprenent se’n va anar cap a casa seva i va abandonar l’ofici de lladre, per al qual tenia tan bones condicions.


Contes i rondalles catalanes (editat per l’Avui, col·lecció “Les nostres tradicions”, núm. 6, 1994).


(1) Menjar, aliment.

(2) Be, xai.

(3) Estoig de la fulla d’un ganivet.

(4) Cosa d’escàs valor o de poca utilitat.

(5) Conjunt d’arbustos espinosos.

(6) Camí estret.

Plats bruts, Tinc ritme (2001)

Textos d'un episodi especial d'aquesta sèrie televisiva: es tracta del capítol 59, emès l'any 2001, que té forma de musical. Aquell mateix estiu, el diari Avui va fer el lliurament de les cançons que canten els protagonistes, amb lletres escrites especialment per la sèrie.

Guió a quatre mans, de Núria Furió i Sergi Pompermayer. Direcció de Joel Joan.

Han arribat les vacances d'estiu i el David se'n va a la platja a lligar. El Lopes no té vacances però la Mercedes vol muntar un stand de Ràdio Bofarull a la platja així aprofitar per prendre el sol, de manera que el Lopes i el Ramon també van a la platja però a treballar. Per altra banda, l'Stasky munta un "xiringuito" a la platja, el "Maurici Bitch", per guanyar molts diners estafant als "guiris" i l'Emma també hi anirà a vendre cocos robats. Tots situats a la platja de la Barceloneta, el David es fa passar per un socorrista per lligar amb un noia que té un germà petit molt pesat. El Ramon i el Lopes aprofiten l'absència de la Mercedes per punxar una cançó molt llarga per abandonar l'stand mentre se'n van a lligar gràcies a uns tangues que té el Ramon. Mentrestant, l'Emma té problemes amb un policia que l'està vigilant perquè no té el permís de venda ambulant.

Plats bruts. Tinc ritme
Youtube aquí

Anem a la platja!

Jo vull (a)nar a la platja,

perquè em toqui el sol…
(A) quest any he fet peses,

lluiré el meu cos!

Jo que sóc tan guapo
així de normal

amb la pell torrada 
estaré brutal!!! 
(David)

Mira aquest xuleta,
sempre has de fardar…
Tu que més voldries
que poder lligar!!!
(López) 

Amb el sol que fa

negra em posaré…
Ja veuràs Ramon

que guapa estaré!!!

(Mercedes) 

A prop de les ones

m’estan esperant,

tot de ties bones

que se’m rifaran!!!

(Ramon)

Els preus a la platja

es poden doblar…
Cervesa calenta

els penso donar!!! 
(Starsky) 

Doncs jo amb els meus cocos

em penso forrar,
timant a tot guiri

que passi per (a)llà!!!  
(Emma)

Anem a la platja, 
anem cap allà,

colem-nos al metro,

volem estalviar! 
(Tots)

          (Vinga anem a la platja!!! (David))

Anem a la platja, 
l’estiu ha arribat,

xancletes i birres 
           (Una birra tio! (Ramon))

i crema solar! (tots)

This girl will be mine

Damunt la sorra daurada
entre gent que pren el sol
hi ha una noia tan bonica
que fins mirar-la fa por.

Jo voldria ser aquest oli
que ella escampa pel seu cos,
per tocar les seves cames,
qui diu cames diu el cor.

This girl will be mine
esta chica será mia
I love you so much
como te quiero loquita!

This girl will be mine
esta chica será mia
I love you so much
como te quiero loquita!

Ay como yo te quiero a tí!

Vull conèixer aquesta noia
per poder-li demostrar
que no només sóc guapo,
també sóc ric del cagar.

Quina sort que jo tindria
si volgués casar-se amb mi,
estaríem tot el dia
practicant el nyiqui-nyi.

This girl will be mine... (2)
Ay como yo te quiero a tí!

Les nenes maques...

Les nenes maques al dematí 
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen, 
les nenes maques al dematí 
s'alcen i reguen el seu jardí. 

Jo també rego el meu hortet, 
faves i pèsols, faves i pèsols, 
jo també rego el meu hortet, 
faves i pèsols i julivert. 

Julivert meu com t'has quedat, 
sense cap fulla, sense cap fulla, 
julivert meu com t'has quedat, 
sense cap fulla i el cap pelat!!

El senyor Ramon

La tradició oral té exemples ben bèsties, no sé si per conjurar els abusos o, senzillament, per advertir les minyones dels riscos de la vida domèstica...

El senyor Ramon
enganya les criades
i a les que no ho són
també moltes vegades

Les pobres criades
quan se'n val al llit,
tururut, tururut,
qui gemega ja ha rebut!

Del text ja n'hi ha referència escrita d'ençà el final del XIX. I a la dècada de 1920 encara hi podem vincular el cèlebre cuplet de "La cançó del tururut" recuperada cinquana anys després per Guillermina Motta:

D'una noia capritxosa
va prendar-se un estudiant
i va dir-li sols mirar-la
el cor se m'està eixamplant.
Si m'estima una miqueta
jo seré del tot feliç.
A l'escoltar això la noia
contestà punt i s'encís
que també jo de vostè
m'he enamorat.
i el meu cor sembla un tramvia desbocat

I un vailet que els escoltava
encarant-s'hi resolut
amb veu forta els hi cantava la cançó del tururut
Tururut tururut, qui gemega ja ha rebut.

Van passar una temporada
que es volien amb delit

disfrutant a totes hores
tant de dia com de nit
però vingué que la xicota
al seu novio confessà
que es trobava delicada
i s'haurien de casar.
L'estudiant que ni somniava amb aquest pas
va pensar-se, bé,
demà m'afaitaràs..

I va dir-li :
Mira noia ves-te'n per allà on has vingut.
I ella amb pena recordava la cançó del tururut
Tururut tururut qui gemega ja ha rebut.

Passà temps que ell ni pensava
en la noia que enganyà
i en un music-hall de fama
certa nit la va trobar.
Molt més maca va semblar-li
i engrescant-se els dos de nou
renovaren son idili
fins que ella va dir-li prou.
I ara observa amb sorpresa aquell xicot.
que no es troba de salut pas bé del tot.

I un amic que el visitava
preguntà com ha sigut
i exclamà és que no pensava amb la cançó del tururut
Tururut tururut qui gemega ja ha rebut.


Del senyor Ramon, 'any 1977, la Trinca en va fer encara una altra versió, ara més internacional...

El senyor Ramon
enganya a les criades
i a les que no ho són
també moltes vegades.
Les pobres criades
quan se'n van al llit,
tururut, tururut,
qui gemega ja ha rebut.

- - - - - -
(música xinesa)

Pobre Fumanxú
t'enganyen com un xino.
Pobre Fumanxú
només et passa a tu.
Quan tot xino xano
te'n vas cap el llit,
Tu lu lu lu lu lu lu,

Tinc tanta sang
que a les cinc tinc son.

- - - - - -
(música àrab)

El moro Salem enganya favorites.
El moro Salem enganya tot l'harem.
Les pobres odalisques
quan se'n van al llit,
tu ru ru ru ru ru ru,
tu ru ru ru ru ru ru,

Per alà, ja han ben rebut .

- - - - - -
(rumba catalana)

I mira si en sabia el gitanet Ramon,
que enganyava a les criades.
I mira si en sabia el gitanet Ramon,
que enganyava a tot el món.
Les pobres criades, ... olé !
quan se'n van al llit ... Pepé, Pepé !
Turu tutu ..
Qui gemega ja ha rebut,
Turu tutu ...
Qui gemega ja ha rebut.

Cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa !
cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa !
Gitanet Ramon !

- - - - - - - -
(música russa)

Boris Ramonix, enganya els camarades, eh !
Boris Ramonix, enganya en el partit, eh !
El pobres camarades no es mamen el dit.
Tururut, eh ! Tururut, eh ! Tururur, eh !
I a Sibèria l'han fotut.

La ra lara lara .... eh !