El gruix principal del vocabulari català és d'origen llatí. Es tracta de mots patrimonials que han evolucionat progressivament des de la llengua mare:
llop, aigua, pedra…
Els cultismes, en canvi són els mots que hem adaptat directament d'una llengua clàssica sense seguir cap evolució lingüística. El seu nom ja indica que aquests mots acostumen a utilitzar-se en un registre elevat. En trobem molts exemples d'arrel llatina o grega, especialment en l'àmbit de la ciència i la tecnologia:
polígon, cronòmetre…
Finalment queden els llatinismes, expressions o mots llatins que s'han incorporat a la llengua catalana sense cap modificació:
inter-nos (entre nosaltres),
vox populi (la veu del poble),
vade retro (torna endarrera)….
1- Alguns mots llatins han originat un cultisme i un mot patrimonial. Fixa't en les formes llatines següents i indica quina paraula de cada parella és un cultisme i quina és un mot patrimonial:
oculus / juvenis / digitus / cathedra / ren / curvus
- ull / ocular
- corba / curvatura
- càtedra / cadira
- digital / dit
- juvenil / jove
- ronyó / renal
