L'Esteve i la Berta (Dictats)

Després de llegir un breu text que el llibre de 3r d'ESO proposava com a dictat (d'en Josep M. Fonalleras, Botxenski i companyia, al nou Om, de Castellnou) vaig pensar que podria construir poc a poc una història entre aquell Annibal i Gertrudis, una història amb un cert càlcul ortogràfic, per a les o i u àtones, les b i v, les geminades... el resultat és, per capítol (o dictats) el següent document, que vaig començar el març de 2011: La Berta i l'Esteve. 

1- Quan l'Esteve va fer sonar el clàxon del seu cotxe...

Quan l'Esteve va fer sonar el clàxon del seu cotxe, la Berta va aparèixer a l'entrada del bloc de pisos. Anava amb uns pantalons molt estrets i les botes altes, d'un color tabac. Va entrar al cotxe i va proposar-li d'anar a menjar una hamburguesa amb ceba, patates rosses i una cervesa a la fira. L'Esteve hagués volgut un sopar més tranquil perquè sempre li ha desagradat el xivarri i l'ambient popular de les atraccions. Però no s’atreví a contrariar-la i engegà els cent seixanta cavalls del Volvo descapotable a tot gas per l’avinguda. 

2- Aquell vespre van anar a sopar al Viena...

Aquell vespre van anar a sopar al Viena. La Berta va oblidar el seu desig d’hamburguesa amb ceba i va decidir que es menjaria un entrepà de vedella amb (llenques de) formatge. L’Esteve va dir que volia el mateix, això i un parell de gerres de cervesa belga. I al darrer instant van afegir a la comanda dues paperines de patates rosses acabades de fregir. La Berta estava entusiasmada però l’Esteve patia per si després l’hauria d’acompanyar a les maleïdes atraccions de fira. Aleshores va sospirar i queixalà un bon tros d’entrepà, mentre pensava en com li agradava la Berta.

3- L'Esteve era un noi elegant...

L'Esteve era un noi elegant. Extremament intel·ligent i molt treballador, també tenia fama de generós i altruista perquè era de bona família, i això li permetia tenir molt i de tot. Realment bondadós, estimava els animals i tractava les persones amb una exquisida educació. Era modest i sincer amb els amics, i indulgent amb els adversaris quan els divendres anava a fer un partit de futbol sala. Alt i ben plantat, tot ell es transformava davant la presència (espectacular) de la Berta.

4- Avui fa tres mesos que en Vicenç...

Avui fa tres mesos que en Vicenç, el millor amic de l’Esteve, se’n va anar a Moçambic en bicicleta. Al darrer sopar que van fer plegats, el Vicenç explicava el seu desig de fer moltes coneixences i, de passada, practicar la zoologia tot travessant la selva africana. Infeliç! Més enllà de Casablanca ningú n’ha tingut notícia. La Berta està convençuda que algú el deu haver caçat a cops de llança per ser cuinat com un exòtic esmorzar a mitja dotzena de caníbals. L’Esteve no vol perdre l’esperança però també té por d’una mort a la sabana equatorial, entre gaseles, zebres i escurçons verinosos. Àfrica misteriosa! En Vicenç ja forma part de la llista heroica d'exploradors catalans. La Berta, però, no sembla gaire sorpresa: “és el què passa si viatges sense cobertura a l’iPhone!”.

5- Avui, a primera hora, la Berta...

Avui, a primera hora, la Berta truca l’Esteve per demanar si podria ajudar-la. L’Esteve, és clar, de seguida diu que sí perquè per la Berta ho faria tot, tot i tot, com aquella criatura dels anuncis. La Berta, que ho sap, li diu que vagi fins la bugaderia: “Porta’m aquell vestit d’Eivissa que hi vaig deixar la setmana passada”. Aleshores l’Esteve recorda les darreres vacances d’estiu al costat de la Berta, aquelles platges d’aigües blavíssimes (i superfície plana). Algun dia també va ploure, però ho van resoldre visitant botigues i mercats d’artesania. L’Esteve baixa del núvol i diu a la Berta: “no pateixis que ja recolliré jo el vestit, reina”. / / I només el preocupa, per un moment, que aquest any la noia vol anar al Carib, que és una mica més lluny i no parlen català. Com si li llegís el pensament la Berta li diu abans de tancar el mòbil: “No t’amoïnis Esteve, que allà també accepten la Visa”.

6- Quan la Berta s’ha assabentat...

Quan la Berta ho ha sabut, ha trucat a l’Esteve immediatament. Resulta que la principal multinacional del màrqueting europeu s’instal·la a Barcelona. I han convocat una plaça de secretària de direcció! Demanen el batxillerat, estudis d’administració, fins a quatre idiomes i també alguns coneixements del món de la publicitat. La Berta està convençuda que gairebé compleix tots els requisits i està molt il·lusionada. “Puc superar la prova, ja ho veuràs” li diu amb vehemència a l’Esteve. Ell, però, té por que no sigui tan senzill. Vuit dies després, sortint de les proves, la Berta s’adona que havia d’haver estat més atenta a les classes de l'institut.

7- Així que s'acosta l'estiu... 

Així que s'acosta l'estiu, la Berta sospira per lluir una pell ben bruna. Per això li demana sempre a l'Esteve de passar el diumenge a la platja, per prendre el sol com els llangardaixos. A l'Esteve la idea no el convenç pas, i sempre posa excuses per evitar la maleïda sorra de la platja! Per això al final acaben a la piscina del poble. La Berta es torra igualment i l'Esteve pot llegir el diari a la terrassa del bar, mentre es pren un vermut amb patates. I assegut a l'ombra rumia que la Berta, ben morena, encara està més guapa... 

8 – La Berta va cantant la cançó...

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…

La Berta va cantant la cançó mentre rumia que s'acaba l'estiu (que els dies d'estiu són els millors). Per això enyora les vacances i es posa a fullejar l'àlbum que li va fer l'Esteve amb les fotos del viatge per Europa. La primera setmana a París i, després, Suïssa, Àustria i Itàlia. Tot el mes d'agost fent quilòmetres amb el Volvo, fins que l'últim dia van arribar a Perpinyà. Allà on la República de França parla en català. La Berta (tanca l'àlbum i ) sospira: quines ganes de tornar-hi!

9- L'octubre s'acaba... 

L'octubre s'acaba i la Berta ha tornat del mercat enfredorida. Se'n va a l'habitació i obre l'armari: li agrada tornar a trobar la roba d'hivern, els pantalons foscos, les jaquetes d'entretemps, els mocadors llargs que a l'estiu la farien suar. La Berta veu també el mocador de zebra que li va regalar l'Esteve i ja té ganes que arribi dissabte per anar a ballar amb aquests vestits. Però, ben mirat, potser hauria de passar pels grans magatzems, a veure si hi ha novetats.

10 - A la Berta les festes... 

A la Berta les festes li agraden molt, les més modernes i també les tradicionals. Sempre li diu a l’Esteve que no sigui tan avorrit, que ho han de celebrar tot i que un dia és un dia. L’Esteve no està gens convençut d’aquesta idea, però comparat amb Carnestoltes, la Castanyada li sembla una cosa francament raonable. En la seva ingenuïtat, ell s’imagina comprant uns quants panellets de pinyons per menjar el vespre a casa, tranquil·lament, amb una ampolla de raïm moscatell. Però la Berta, com sempre, li complica l’existència i quan truca a la porta apareix disfressada de bruixa i amb ganes d’anar a una discoteca. “Les castanyes i els panellets engreixen, Esteve, i a tu el què et convé és ballar”

11- Aquest any serà terrible... 

Aquest any serà terrible, diu l'Esteve mentre plega el diari. Ho diu amb la tranquil·litat de qui té una bona feina i no té por del futur. En canvi la Berta encara no ha trobat on situar-se. "Fes com el Guardiola, Berta. Lleva't ben d'hora i esforça't!". A la Berta el comentari no li fa cap gràcia, encara menys ara que no té els diners que voldria per passar per les rebaixes. I al capdavall, rumia, potser sí que li convindria continuar estudiant una mica més. El proper curs podria matricular-se al Catà per estudiar d'auxiliar clínica...

12- La Berta i l'Esteve van al cinema
La Berta i l'Esteve no van gaire al cinema, tot i que a vegades quan veuen les estrenes al diari pensen que hi podrien anar. Avui, l'Esteve ha llegit que en fan una de sang i fetge que és terrible. L'Esteve té moltes ganes d'anar-hi però a la Berta no li agraden les pel·lícules de por. Al final es posen d'acord: aniran a menjar un entrepà i després entraran a les multisales. La Berta encara posa una altra condició: vol mig litre de coca-cola i una paperina gegant de crispetes. Així, si té un atac de pànic, sempre es podrà el cap dins de la paperina!.

13- A l'Esteve li agrada l'esport...
A l'Esteve li agrada l'esport encara que, en realitat, mai no disposa de gaire temps per practicar-lo. Abans solia anar al pavelló municipal cada divendres a fer el partit, però actualment la feina a l'empresa metal·lúrgica el té molt collat, i ni aquesta estona no té. Però allò que no es perd de cap manera són els partits del Barça des de la televisió o, si aconsegueix entrades, des del Camp Nou. L'Esteve aquests dies està més aviat trist perquè en Pep Guardiola ja no és l'entrenador de l'equip. L'Esteve recorda els seus consells de llevar-se d'hora i treballar de valent. Sap que si ell ho fa així, també serà imparable.

14 - L'Esteve i la Berta a Montserrat (inacabat)
Montserrat és una muntanya que et sorprèn, així que la veus. Molt diferent de totes les altres. Ja de lluny, tan sola enmig del paisatge, et crida força l'atenció: segons l'indret d'on la mires, la seva silueta et recorda la fulla dentada d'una serra. Això pot explicar-te'n el nom. Perquè la paraula catalana Montserrat vol dir tant com muntanya serrada.
Però aquest nom se't farà encara més entenedor a mesura que t'acostis a la muntanya i que hi vagis pujant. L'aspecte de les roques et podrà fer imaginar que Montserrat ha estat esculpit, treballat, serrat, per una mà prodigiosa. El poeta Verdaguer, un dels grans autors èpics de la història literària, veia la muntanya com serrada pels àngels.
De fet, a mans d'àngels o tota sola, damunt un dibuix de penyes estilitzades, la serra és el símbol heràldic de Montserrat.